Sant Raimon

Transfretació de St Ramon de Penyafort.
Obra de Ricard Clausells. 1901
Barcelona. Col·lecció particular
Raimon de Penyafort va néixer a l'actual Castell de Penyafort cap a l’any 1185. Aviat marxà cap a Barcelona, on als vint anys era professor de filosofia. L’any 1210 es desplaçà a la ciutat italiana de Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic l’any 1216, i on exercí també de professor. Tornà a Barcelona i l’any 1221 ingressà a l’orde dels dominics.

Fou el compilador del primer manual de moral en la història de l’església, el Summa de casibus poenitentialibus, que va tenir molta influència en el desenvolupament del sistema penitencial medieval. Fou confessor del rei Jaume I i predicà en la creuada contra els àrabs, els jueus i els heretges. L’any 1230 el papa Gregori IX el nomenà el seu confessor i li encarregà de compilar tots els decrets papals i dels concilis. D’aquesta tasca en resultaren les Decretales, que foren considerades una compilació bàsica del dret canònic, en vigor fins l’any 1917, per aquest motiu és el patrò dels juristes, els advocats i les facultats de Dret.

L’any 1238 va ser elegit general de l’orde dels dominics, i en reformà les seves constitucions. Els darrers anys de la seva llarga vida, els dedicà a fer conversions, ajudant a establir la Santa Inquisició a Catalunya. Predicà a les creuades contra els sarraïns, i animà a Tomàs d’Aquino a escriure la Summa contra gentiles.

Va morir el 6 de gener de 1275, sent canonitzat l’any 1601 pel papa Climent VIII.